La pols del sarcòfag
Santiago Segura deia, com a presentador de la gala¡Arriba ese ánimo! (TVE-1): «Hem reunit els humoristes més mítics d'aquest país. No ha sigut una feina fàcil. Alguns eren a casa seva i altres estaven dintre d'un sarcòfag i els hem hagut de treure la pols». Efectivament. Ni em passa pel cap discutir-l'hi. Han espolsat des de Doña Rogelia fins a Pajares, des de Marianico el Corto fins a Fernando Esteso. Té el seu mèrit. La gala tenia dos objectius. El primer, homenatjar el recordat Miguel Gila. El segon, pal·liar la crisi que vivim, o sigui, que en lloc de morir de plor i de tristesa ens moríssim de riure. En certa manera ho han aconseguit. Gairebé ens maten, sí. Però s'ha de reconèixer que en tot cas ha estat una mort ingènua i dolça. Els que ja tenim cabells blancs hem seguit aquesta resurrecció de còmics de la nostra joventut, i encara que no ens hi hem petat de riure gairebé mai, els hem mirat amb afecte. Ha servit per constatar, amb certa melancolia, que en matèria d'humor, qualsevol temps passat tampoc va ser millor. O sigui, que La 1 ha aconseguit amb aquesta gala un clima atractiu per excés de nostàlgia malaltissa. Tan atractiu, que va liderar elprime timed'aquella nit. Home, dins del desgavell que impregna TVE, l'estratègiain extremisd'anar espolsant sarcòfags està donant resultats sorprenents. Aquesta setmana, a base de ressuscitar Gerard Depardieu en plaElConde de Montecristoo Cantinflas aLa vuelta al mundo en 80 días, ha aconseguit mantenir-se, encara que només sigui per una dècima, com la cadena més vista de tot el telehipòdrom. Els miracles existeixen.
