La perruquera de Triana
Abandonen el camí de les bretolades canalles. Ja no hi ha tortura ni riallada, ni befa, sobre els concursants. També han abandonat l'estilRistoque tant de temps han impulsat: ara el jurat ja no fereix ni destrossa. En realitat, ni tan sols volen ser jurat, nom del qual abominen, i prefereixen que els anomenincoach, és a dir, tutors, companys amables i fraternals. O sigui, que T-5 ha portat a terme una interessant mutació amb aquesttalent show que acaba d'estrenar sota el títol deLa voz: imita A-3 TV i s'instal·la, momentàniament, en la cosa blanca. Sense mofes. Sense escarnis. Busquen l'emoció. A vegades fins i tot de manera implacable. Però sense les mesquineses d'abans. Treballen a fons els entorns existencials de les criatures que hi concursen: el pare, la mare, l'àvia... Tenen -veïna al plató- una saleta retolada, precisament,La sala de les famílies, on els familiars són dipositats perquè els puguem veure plorar, cridar, animar... IJesús Vázquezal seu costat, interpretant el paper d'estimulador, o sigui, fabricant el trampolí perquè l'emoció flueixi i s'escampi per la nostra saleta d'estar. Així mateix, aquest programa dispensa vídeos sobre la vida d'algun dels aspirants que intueixen que pot donar repunts pintorescos. És el cas de la més veterana de les concursants,Mercedes, de 66 anys, a qui van enxampar d'improvís a la seva perruqueria de Triana, amb els rul·los posats, i va proporcionar un moment de frenesí molt pictòric i aprofitable. És a dir, que els constructors deLa vozaquesta vegada s'han afanyat a fabricar un producte afectuós, afable, familiar. És un registre en què Tele 5 no té una gran experiència. Potser per això, per aquesta recerca de l'aspecte inofensiu, s'han oblidat una mica de la base del programa: la música. A cada concursant només el van deixar cantar 90 segons. Ni tan sols una cançó sencera. Espero que en pròximes edicions els permetin fer la cosa per a la qual els han seleccionat: cantar.
