La mossa i el tanga
Segueix elGran Nordde TV-3, cada setmana, treballant impertèrrit la degeneració de l'astracanada. Els guionistes s'enquisten construint historietes que potser pretenen que facin gràcia, i l'únic que fan és esgarrifar. I les actrius i els actors suporten el que hi ha, i constitueixen l'única part d'aquestcutreculebró per la qual sento respecte. L'altre dia van manar sortir l'esforçatPep Cruz-com sempre, en el seu paper de rústic rupestre- i mentre fullejava un diari ens deia que era un exemplar del mes passat perquè resulta que ell es diverteix llegint la premsa amb un mes de retard. ¡Ah! Potser per refocil·lar-se del treball dels informadors davant la sempre mutant realitat, és a dir, confonent el periodisme amb la vidència de la bola o l'endevinació de les cartes del Tarot. També ens van delectar amb el grau de civilització que segonsGran Nord tenen les comarques del Pallars. A saber: quan dos veïns tenen un problema es posen unes armadures i ho arreglen a bastonades; i d'això en diuenjudici raonat. D¿acord. I finalment aquesta setmana hem assistit a l¿excitació que els agafa a la localitat de Nord (que en realitat és l¿estimable municipi de Sorre) quan veuen unes calces, o uns tangues, assecant-se estesos en un balcó. Fins i tot a la mossa d¿esquadraAnna ( Aina Clotet ) la fan entrar en la delirant espiral dels tangues màgics ¿unes calcetes prodigioses que pel que sembla tenen poders estranys¿ i acaba acariciant unes calces de regal que li envien. Estem a l¿espera de si en el pròxim episodi se les posarà. Vés a saber, potser les hi col·loquen per sobre de l¿uniforme, i no per sota. Són molt originals.
