La història, entre camèlies
Sembla que aquesta entrevista feia molt de temps que esperava per ser emesa. O sigui, que el programa Epílogo (C+) va visitar Alfonso Armada potser creient que desapareixeria molt abans. La visió de la història que ens ha ofert aquest exgeneral, excap de la Casa del Rei i condemnat per la seva implicació en el cop del 23-F, ha estat d'una dolçor pintoresca: el terrible succés colpista que va protagonitzar, i pel qual es va fer tan tristament famós, va dir que havia estat obra exclusiva d'un tinent coronel de la Guàrdia Civil que es va escalfar tot d'una: Antonio Tejero. Dels personatges de l'entorn, per exemple Milans del Bosch, va advertir: «És molt amic meu, dels temps de la División Azul a Rússia. No va organitzar cap cop. Va ser contagiat per Tejero». Del seu propi paper en l'ocupació del Congrés: «Em volien agafar com a baula per comprometre el Rei, i jo no m'hi vaig prestar. Em sento orgullós d'haver pogut treure els polítics de l'hemicicle i que no passés res greu». I quan se li va preguntar per la figura de Franco, va respondre: «Era molt intel·ligent. Un gran patriota. No va ser cruel ni sanguinari. Potser va ser dur en la seva joventut, però després es va amansir. Era un vellet tranquil quan jo el vaig conèixer». ¡Ah! Idíl·lic paisatge el que ha pintat Armada en aquesta entrevista. Tots eren bons. Excel·lents. Sorprenentment, l'únic en qui va dipositar alguna suau ombra va ser sobre el general Gutiérrez Mellado. Va dir: «Jo vaig advertir al Rei i Gutiérrez Mellado que hi havia descontentament entre els militars i que es preparaven coses greus. Però Gutiérrez Mellado va creure que jo somiava». I dit això, Armada va tornar immediatament a aquest món idealitzat que s'esforçava a dibuixar, assenyalant Franco com el motor de la modernitat política d'Espanya («La Transició la va fer Franco portant el Rei i restaurant la Monarquia»).
