La grossa de Max Factor
Es diu Lewis. Però l'audiència televisiva que va penjant comentaris a la xarxa l'ha batejat com El gordo de Max Factor. És un notable maquillador que treballa per a aquesta empresa de cosmètics i protagonitza la seva publicitat. El seu aspecte és pintoresc. Sens dubte, simpàtic. El problema és que l'incrusten a la brava, sense miraments ni manies de cap classe, en les trames d'El Príncipe (T-5) i de Velvet (A-3). El resultat és impactant -que és el que busquen-, però també és molt cafre. Ahir a la matinada estàvem veient El Príncipe a casa. Apareix la protagonista, Fátima, passejant per un carrer. De sobte surt d'una cantonada El gordo de Max Factor disfressat d'àrab. S'emporta Fátima a casa seva -a la casa de Fátima- i allà, enmig de la sala d'estar, apareix un estand d'aquesta firma de productes de bellesa, i li dóna una classe de com posar-se un meravellós pot de crema face-finity, que es veu que és fantàstic. Dilluns, veient Velvet (A-3), va passar el mateix amb l'actriu que interpreta la cosidora Clara. Aquesta vegada, el producte publicitat era un rímel màgic. Te'l poses i et deixa les pestanyes com les de Cleopatra. Home, ja sabem que a les cadenes privades també hi ha gana. Han de pescar publicitat com sigui. Però incrustar a les trames, entre els protagonistes i els mateixos decorats, El gordo de Max Factor com si fos un més del repartiment, és una salvatjada. No és Lewis el reponsable d'aquest disbarat. És un problema de les cadenes i les marques. I és una falta de respecte per a l'audiència i per als autors de les telesèries tan bàrbarament vilipendiades. No s'hi val a dir que per dalt de la pantalla ja apareixen unes lletres petitones on posa Telepromoció. És com si a la pel·lícula Mogambo de sobte aparegués Míster Proper amb Ava Gardner, i es posessin tots dos a netejar elefants amb el producte en qüestió. Es conculca la llei de la propietat intel·lectual, la Societat d'Autors i els drets de l'espectador.
