'La Chicote' de Cuatro
És ben coneguda la falta d'imaginació de les cadenes a l'hora d'apostar per idees noves. Prefereixen fer seguidisme entre elles mateixes, copiant-se i repetint-se de manera tediosa. És el cas del programa Negocios al límite, de la cadena Cuatro, del qual per ara ja s'han emès dues o tres entregues. Com que a La Sexta Chicote està triomfant d'una manera bàrbara, a Cuatro han decidit imitar-los i han contractat Beatriz de la Iglesia, senyora que, en lloc de reflotar exclusivament restaurants, reflota tota mena de negocis que estan amb l'aigua al coll. O sigui, s'han inventat la seva pròpia Chicote, i els ha passat el que sol passar amb les imitacions: que ni són originals ni aconsegueixen el ganxo que pretenen. Malgrat els esforços de la senyora De la Iglesia, el programa aconsegueix uns baixos registres d'audiència. Ella hi posa bona voluntat, o sigui, intenta transformar-se en la generala de la caserna motivant enèrgicament els desastrosos propietaris d'empreses ruïnoses, però ni aconsegueix l'empatia amb el públic, ni aconsegueix conformar un espectacle en pla Pesadilla en el negocio. Aquesta setmana va intentar arreglar un gimnàs que hi ha a Leganés. Hi havia un gran desgavell familiar entre els propietaris, un xafarranxo de criatures amb mal rotllo de les quals el programa va intentar treure petroli. No van aconseguir el grau de teatralització apocalíptica suficient. La setmana passada van abordar un cas sorprenent: el del desastrós establiment Pollos Asados Cokis, de Benidorm. En època de crisi, sembla que si algun negoci ha de triomfar és el dels pollastres a l'ast. Com diu el prestigiós catedràtic de Nutrició i Bromatologia Abel Mariné: «Amb el pollastre s'ha democratitzat la proteïna». Efectivament, el pollastre és un producte gairebé industrial que està a l'abast de les butxaques més modestes. Però el negoci de Benidorm era una ruïna completa. ¡Ah! Dels Pollos Cokis l'únic que podia haver tret petroli televisiu era Chicote.
