La brillant misèria televisiva
Joan Salvat ha rebut al seu plató deSense ficció(TV-3)Erik Gandini,director deVideocràcia,un documental que no es veurà mai a Itàlia perquè elpool berlusconià-televisiu ha aconseguit que sigui prohibit. És un treball centrat en el que irònicament s'ha anomenatLa nova cultura, aquesta manera d'entendre la vida i el progrés que sembra cada dia Mediaset, l'imperi televisiu de DonSilvio,en l'ànima dels italians, sobretot en els segments més joves. Retrata com els tentaclesberlusconiansfabriquen la papilla televisiva de l'entreteniment, una amalgama de senyoretes -velinesimamachichos-que s'han convertit en la nova cultura, la nova professió més anhelada per«més del 80% de les noies italianes». Tot Itàlia s'ha transformat en un càsting colossal,en què fan cua milers de jovenetes que aspiren a ser transformades en noies-florero per alimentar els platós d'aquestes empreses televisives. A aquestes criatures se'ls exigeix bona figura, bones tetes, descaradura i estar disposades a sortir el més lleugeretes de roba possible. La seva comesa és simple: tenen prohibit parlar, però en canvi s'han de bellugar contínuament i omplir amb el seu moviment els temps morts del plató. Objectiu: que l'espectador, mirant-les, es quedi bavejant, no canviï de canal i segueixi enganxat a l'estil de fer televisió que Mediaset, i empreses veïnes, impulsen. L'ideal existencial d'aquestesvelinesés monòton. De gran monotonia. Gairebé totes, al ser entrevistades, han declarat el mateix:«Ho faig per arribar a famosa i poder casar-me amb un futbolista». O sigui, que aquesta sembra sistemàtica que practiquen les cadenes d'Il Cavaliereestà aconseguint una collita colossal entre la joventut. ¡Ah! Potser no hi ha prou futbolista per a tantavelina. És clar que sempre els quedaràVilla Certosa, això sí.
