Ferran Monegal: "Viu com pensa"
En aquesta ocasió a TV-3 no li ha fet falta muntar un teatret per crear una falsa austeritat. No ha necessitat fer aquella comèdia que van fer fa dos anys, el setembre del 2012, quan van entrevistar Jordi Pujol i la seva dona Marta en un escenari d'impostura que buscava irradiar falsa humilitat. Aquesta vegada El convidat Albert Om només ha hagut de trucar a un timbre d'un piset -aquí no s'havia de triar entre diverses cases o mansions, a veure quina semblava menys detonant-, el timbre d'un piset de lloguer (900 euros al mes) per trobar Ada Colau. ¡Ah! Després d'aquest convidat hem pogut comprovar, sense gat amagat, que Ada Colau viu com pensa. Potser no arriba a la humilitat, però sí que irradia una modèstia notable. No hi ha impostura en aquella casa; en aquella vida podríem afegir. Acció social sempre al costat dels més desprotegits i maltractats per les hipoteques, i al mateix temps la quotidianitat de la seva família, de mare, de mestressa de casa, l'estenedor de la robeta del nen (Luca, 3 anys), la cuina una mica caòtica i atrotinada, la llitera per a Om -el nen va haver de dormir al llit amb els seus pares-, en suma, l'aire d'una normalitat existencial sense luxes, estrictament amb les coses bàsiques. I una dada per a aquells que la van acusar que els escraches eren violència criminal: «Van arribar amenaces contra el nostre fill. Ens van enviar fotos trucades de Luca, en què apareixia amb un tret al cap». Que en prenguin nota els que van pretendre transformar les protestes d'Ada i de la PAH, perquè semblessin actes vandàlics. Li agraeixo a Om que ens hagi ensenyat que hi ha persona, una gran persona, darrere del personatge.
