Ferran Monegal: cunyades i cornudes
De les trames que hi ha obertes en la nova temporada de Velvet (Antena 3 TV) cal ressaltar la particular i tremenda conversa entre Bárbara i Cristina, dues dames molt fines que a la vegada que són cunyades, també totes dues són cornudes. ¡Ahhh! Prenen el te al salonet, recollides al voltant d'una porcellana exquisida. Els efluvis de la infusió de gessamí sobrevola aquella intimitat tan distingida. I Bárbara, que porta la cornamenta amb molta desimboltura, perquè coneix des de fa temps els cops de bragueta que va fent el seu marit, li diu a la ingènua i desconsolada Cristina, que acaba de descobrir que al seu front ja han nascut, ja sobresurten, dos dolorosos bonyets: «Hauràs d'aprendre a viure amb això. Però a partir d'ara, et toca canviar. En primer lloc, el cap ben alt, perquè no notin la teva debilitat. I en segon lloc, ¡sempre enganxada al teu marit! Has de fer-los veure a totes que aquell és el teu home. ¡Teu!». ¡Ahh! Quina magnífica combinació i, a la vegada, que antiga: primer, anar amb el cap ben alt, amb orgull; i després deixar ben clar i explícit el sentit de propietat indiscutible. O sigui, pot ser un pendó, un sortit, una rata de dues potes, com diria Paquita la del Barrio, ¡però aquesta rata és meva! ¡Ahh! Bon retrat el dels guionistes. Han dibuixat bé una època que, vista avui, pot semblar incomprensible. Però existia.
