Ferran Monegal: Alatriste va debutar trist
Diuen, es comenta, que després de molta il·lusió, esforç i inversió, a la vista del visionat final de la sèrie Las aventuras del capitán Alatriste (T-5), el conseller delegat de Mediaset, Paolo Vasile, i el seu equip, van entrar en una gran depressió. I que van decidir estrenar-la per l'única raó que la despesa havia estat molt gran, tot i ser rodada a la barateta Hongria. Però sense cap fe en l'èxit d'aquesta producció. ¡Ahh! El seu olfacte no els va enganyar. El debut de Diego Alatriste no ha estat un fracàs absolut, però ha estat trist. No només per la justeta i discreta audiència (13,4% de share) sinó per la decepció que una empresa tan colossal ha produït. Pèssima il·luminació; un color més propi dels espots del caldo de pollastre que d'una sèrie d'època -se suposa que passa durant el regnat de Felip IV-; uns decorats de cartró en què, en efecte, el cartró era omnipresent; una delirant recreació del clima i l'estètica de 1623, amb carrers i places que semblaven entapissats per un decorador d'interiors fins, impol·luts, ni una taca, ni una cagada de burro; i un vestuari de vilatans, pagesos i pillos tan net, tan sortit de la tintoreria, que allò resultava fins i tot feridor per a la vista. La trama, l'argument del primer capítol, tampoc sembla que ens condueixi enlloc. Diego Alatriste queda perfilat com un esbirro que es lloga al millor postor, però com que és bo i noble, no acaba els treballs de sicari requerits i es fica en embolics. Li agraden les senyores, això sí, i aquest fet permet alguna escena suggestiva. A l'actriu Natasha Yarovenko ja l'hem vist despullada. A les xarxes això és l'únic que ha agradat molt. Després de l'emissió, Arturo Pérez-Reverte, l'autor -segons el meu parer, traït- de les aventures literàries en què es basa aquesta sèrie, va llançar uns quants tuits. Va intentar salvar els intèrprets -en efecte, era l'únic salvable- i sobre la posada en escena va dissimular. Va ser un desesperat exercici d'equilibrista.
