Felipe i el bonsai
Una altra bona sessió deJordi Évole aSalvados (La Sexta). Bones preguntes, i esmolada ironia dissimulada amb aquell aire d'ignorant despistat que li dóna sempre aÉvoleuns resultats excel·lents. Més enrevessat, en canvi, ha estat el paper, la imatge, que ha transmès el seu entrevistat, Felipe González. L'encant, la seducció, l'encís que sempre concita aquest polític, en aquesta ocasió potser no ha estat tan rodó i atraient. Per exemple, quan parapetat en el seu cotxe oficial va treure els Cohiba, puros que li segueix enviantFidel Castrode regal.Jordi li va preguntar si consideravaFidel un dictador. Va contestar que sí, que això era innegable. IJordi va repreguntar:«¿I llavors per què accepta regals d'un dictador?». ¡Ahh!Felipeva fer aleshores una finta molt enginyosa. Va dir que això, precisament això, li va preguntar una vegadaRonald Reagan, i que li va contestar que a ell també l'estranyava que el president dels EUA es passegés pels jardins de la Casa Blanca del braç del president de la Xina, un altre nefast dictador. Home, sens dubte va ser una bona resposta per aReagan, però molt dolenta davantÉvolei la seva audiència: la tècnica de l'¡i tu més! o¡Reagan més! no redimeix a qui pretengui utilitzar-la com a estratègia exculpatòria. Un altre moment ressaltable va ser quanFelipeva tornar a exterioritzar aquell monòleg interior que ja va explicar anys enrere parlant del terrorisme d'Estat:«Jo hauria pogut volar la cúpula d'ETA, però no ho vaig fer. Hauria salvat 200 morts innocents». O sigui,el que hauria pogut fer però em vaig negar a fer. ¡Ah! És un sentiment polièdric: per un costat, com a estadista, és virtuós; per l'altre, com a ésser humà, deu generar un dolor immens. PeròFelipe, immediatament, va citar Obamacom a contraposició, o com a situació a la inversa. Va dir queObama va liquidarUssamabin Laden, el cap d'Al-Qaida. O sigui, que ell va ignorar l'Estat de Dret, i jo no.
