Fauna menor i molta comèdia
Aquesta nova temporada deFrank Cuestanavegant per Espanya (La selva en casa, Cuatro) ens està decebent. Una cosa era veure'l amb les feres de la jungla tailandesa, lluitant amb el tremendo dragó de Komodo, o sigui, en la seva salsa, i una altra cosa és veure'l a Sòria amb un humil llangardaix ibèric la mar d'inofensiu i entranyable. O al pantà de Mequinensa, simulant lluitar amb una bèstia colossal («¡Estira com un tauró!», deia intentant transmetre'ns por) i resulta que era un beneït silur, un dels peixos més bons i mansos que existeixen al món mundial. O sigui, que en aquesta forçada repatriació cap a la península ibèrica,Frankestà perdent gas. Per intentar posar-hi remei han accentuat els cops de comèdia, el posturisme teatral deFrank. D'aquesta manera, l'única cosa que aconsegueixen és acostar-se més al sainet i a la farsa. La simpatia deFranksegueix intacta, però el seu contorsionisme deriva cap a la faràndula més agropecuària. És difícil comprendre per què ja no apareix -ni en els títols de crèdit- el fantàsticNacho Medina, criatura versàtil que havia aconseguit crear un personatge surrealista i despendolat, un contrapunt atractiu que funcionava. ¡Ahhh! Supleixen la falta de ferocitat zoològica accentuant la pantomima i els gags. Acabaran contractant els guionistes d'Aquí no hay quien vivai faranEl rey de la selva a la Casa de Campo.
