Eva, 'cheerleader' presidencial. Article de Ferran Monegal.
No podia haver començat millor el seu nou programa l'eixeridaEva Hache(Con H de Eva, La Sexta): ni més ni menys que amb la presència al seu plató del presidentZapatero. ¡Ah! Quina excitació més maca li va entrar a l'entrevistadora. No cabia a la pell d'alegria. Transpirava, irradiava una desbordant felicitat. El president estava còmode. Distès. Relaxat. Es notava que estava com a casa. Home, ben mirat La Sexta és, efectivament, gairebé com casa seva. De les seves opinions, paraules i missatges poca cosa tinc a opinar. Ho deixo per als bons analistes polítics que té aquest diari. Encara que em sembla que el titular més destacable, la frase tremenda per al PP que en un moment donat va deixar anar («Ni Rajoy ni jo serem el futur d'aquest país»), em sembla, si no ho recordo malament, que ja l'havia llançat en una aparició pública dies abans. En qualsevol cas, el més interessant, televisivament parlant, és com va executar l'entrevistaEva Hache. ¡Ah! Quin massatge més complert i entusiàstic.Eva va treballar, molt particularment, les exclamacions en pla superlatiu, i les va anar dosificant per recolzar o subratllar el queZapatero anava explicant. Eren com això que en teatre es diuen morcillas, aquests efluvis de collita pròpia que les actrius amb experiència van desgranant al llarg de la comèdia, que no figuren en el guió però que queden molt espontànies, moltguai del Paraguai. Floretes del tipus:«¡Ohhh, que maco, és molt maco, sí senyor, molt maaaaaco!»,o bé«Això és espectacular, ¡espectaculaaaar!»,o aquesta altra, que queda sempre fantàstica«¡Que humans que som, ¿veritat?, que humans!»,expressió que reconforta molt l'entrevistat.
