Esbatussant-se com cotorres
Amb un gran esforç i molt bona voluntatJordi Évoleha intentat aquesta setmana (Salvados, La Sexta) aproximar-se a la problemàtica de l'atur, a la tragèdia de la falta de feina que pateixen cinc milions d'espanyols. I per buscar solucions s'ha reunit amb dues senyores importants, dos càrrecs polítics d'altura: les portaveus del PP i del PSOE a la Comissió d'Ocupació del Congrés, les senyoresCarmen Álvarez-ArenasiConcha Gutiérrez del Castillo. ¡Ahh! Ha estat una trobada decebedora, descoratjadora.Évolees pensava que ajuntant aquestes dues dames -representants dels dos grans partits que mouen la política espanyola- i posant-les colze a colze en una taula, abordarien conjuntament el gravíssim problema de la desocupació, i unint esforços, iniciatives, idees, potser trobarien un camí que ens fes recuperar l'esperança. Però va ser tot al contrari: ens van omplir de tristesa. Embrancades com cotorres, una contra l'altra, s'anaven passant la pilota de la culpa, anaven practicant l'estratègia de l'¡i tu més!, i s'entollaven en l'inútil exercici d'anar-se llançant als morros retrets i més retrets. Quina pena, quina irresponsabilitat, quina misèria. Va arribar un moment en quèÉvoleva haver de criticar-los el seu comportament:«Es dediquen només a discutir entre vostès, i ja ni se'n recorden d'aquest parat, Joaquín, que acaba de parlar-nos per telèfon del drama que està vivint». ¡Ah! El retrat que s'ha aconseguit aquesta vegada aSalvadosés tremendo: la política entesa com el mesquí art d'espolsar-se de sobre els problemes, i traspassar-los al polític de davant. I viceversa. És a dir, es treien de sobre cinc milions de persones amb una tranquil·litat sorprenent. Només es preocupaven de camuflar la responsabilitat dels seus respectius partits. Doncs no va colar. No ho van aconseguir. Les xarxes socials treuen foc en aquest sentit. Justa indignació.
