Ermessenda, fogosa i heterodoxa
Potser se'ls ha anat una mica la mà, sí, i els ha sortit una comtessa de Barcelona, d'Osona i de Girona com una heroïna de culebró (Ermessenda, TV-3). O sigui, una intriga de poder, passió i sexe més que un acostament a la història real que s'agitava per aquí l'any 1.000, aproximadament. En el primer capítol d'aquesta telesèrie de dues entregues, per exemple, ja ens han detallat, amb gran delectació, tres gloriosos polvos molt bonics. A saber. Un: el del jove Guislabert, fill de la noble Riquilda, rebolcat al paller amb una criada, tots dos en pilotes. Dos: el mateix Guislabert, però aquesta vegada amb la tremenda Ermessenda, a les mateixes habitacions de la comtessa, que arriba reescalfada després de parlar amb Déu (un pantocràtor sobre retaule, molt piadós) i agafa furiosament el pollastre, li treu la roba -la seva també- li salta al damunt amb encabritant art eqüestre i el cavalca, a pèl, amb un furor prodigiós. Tres: una remenada sobre llit, tots dos també en pilotes, entre Estefania -filla d'Ermessenda- i un bàrbar mercenari normand anomenat Roger de Tosky. Encara que el normand és un salvatge, deixem constància aquí que, almenys en matèria d'ars amandi, ha demostrat posseir una educació excel·lent. Aquesta delectació, i recreació, sobre el tema sexe, esquitxat d'intrigues construïdes al voltant de la passió de l'autoritat i del poder, més la particular i sorprenent relació de la comtessa amb el retaule del Pantocràtor-Déu, perfilen una Ermessenda històricament heterodoxa, diria que fins i tot pintoresca, però molt atractiva per a l'audiència. Laia Marull, en aquest sentit, fa un treball excel·lent.
