Entre Judes i l'indi Wyoming
Per entrar bé en el període de recolliment que la Setmana Santa requereix,WyomingiUsun Yoon(El intermedio, La Sexta) s'han dedicat a analitzar el virtuós llenç deLeonardoL'últim sopar. Han descobert una cosa portentosa. Ens van dir:«Ara ja sabem del cert que el traïdor no va ser Judes, ¡va ser Mourinho!»¡Ahhh! Quin calvari el del portuguès: no solament el castiguen a Catalunya, sinó que també des de Madrid rep estopa. Tremendo. Un altre moment disfrutable d'aquesta colla de gamberros va tenir lloc quan van enviarUsuna entrevistarFernando Arrabal.Va ser una trobada d'una extravagància colossal. Si ja per si mateixFernando Arrabal és una criatura dislocada i surrealista, posar-li al costat laxinesa d'Utrera -que és sud-coreana, però l'anomenen així aEl intermedio- va ser la sublimació de lapataphysique, o sigui, que siAlfred Jarry encara estigués entre nosaltres hauria recolzat decididament l'escena.Arraballi deia, sorprès:«Està una mica boja. Vostè està trastornada. Això que li han manat fer és un crim. No s'ho mereix. Mossegui-li les natges al seu cap, aquest indi, ¿com ha dit que es diu? ¿Wyoming? ¡Doncs mossegui l'indi, faci-li sang!».I va acabarArrabal abraçat tendrament a ella, mentre l'acomiadava dient:«Senyoreta, que dormi bé». ¡Ah! Des dels temps deTonino,en aquell sensacionalCaiga quien caiga del 1996, no havia vist una escena televisiva d'un absurd tan intens. Donant a la paraulaabsurd, naturalment, la dimensió que li donavenIonescoiGenet.
