Els Pujol a TV-3, quina meravella
Proposo, suggereixo, invito des d'aquí els estudiants de les facultats de Periodisme, Ciències Audiovisuals i ciutadania en general que vulgui passar una estona entretinguda i molt alliçonadora i il·lustra-tiva que segueixin el tractament que ha anat donant el Telenotícies (TV-3) al cas Pujol, des que el molt honorable va deixar de ser molt, i també honorable, o sigui, des de la seva declaració com a defraudador a finals del juliol del 2014. ¡Ahh! Quin treball més conscienciós. Quina filigrana a la recerca de l'opacitat més desinformativa. Van adoptar de seguida un sistema molt enginyós: les escasses vegades que s'han referit a les causes obertes i a les imputacions que afecten la Pujol's family ho han fet relatant la versió dels encausats i repetint com llorets ensinistrats la visió dels seus advocats defensors. O sigui, com si TV-3 fos una mena d'altaveu, o subdepartament de propaganda, al servei de les estratègies del gabinet de lletrats contractats per la family. És una forma opaca, esbiaixada, però comodíssima, d'evitar qualsevol anàlisi. És una forma d'eludir l'essència deontològica que hauria de presidir qualsevol informatiu, i encara més tractant-se d'una cadena pública. L'última meravella sobre la qüestió ha arribat ara, amb la cita dels Pujol davant la jutge. ¡Ah! Quina virgueria en el tractament i en el retrat del moment informatiu. So ambient al mínim per evitar recollir els crits: «¡Lladreees! ¡Xorissooos!», i plans tancats de càmera perquè no es colés ni una imatge dels que llançaven bitllets de 500 pujolets. He d'advertir aquí que a mi tampoc m'agraden aquests linxaments verbals o gestuals. Però de la mateixa manera que els reprovo, adverteixo que el deure d'informar consisteix a ensenyar el que passa. No intentar falsejar-ho. No censurar-ho. Tampoc ens agraden les guerres, i no obstant allà hi ha el periodisme mostrant la realitat, sense ocultar-la, sense adulterar-la.
