Els canalles triomfen més
Ha començat amb enorme èxit la tercera temporada deGran reserva(TVE-1). ¡Ahh! El gran atractiu d'aquesta sèrie és anar seguint les maldats que perpetra el pervers cellererVicente Cortázar, magníficament interpretat perEmilio Gutiérrez Caba. El caràcter canalla ven, atrau, subjuga, captiva. És un fenomen comprovat: com més cabronàs és el protagonista, més s'horroritza l'audiència però al mateix temps més s'entreté i s'hi enganxa. Ara mateixCortázarha aconseguit una ordre judicial a favor seu i torna a la mansió de la qual l'havien expulsat els seus fills i la seva dona. ¡Ahh! Podria semblar una història inspirada enHumberto Janeiro, quan el van fer fora d'Ambiciones. Però DonHumbertoés un xaiet, una càndida criatura, comparat amb el malvat cellerer. Hi ha una escena molt bona, quan arribaCortázarnovament a la mansió. La família el rep traient les ungles, com era de preveure. Però ell, lluny d'arronsar-se, s'entona, s'omple de supèrbia, es veu amo de tot una altra vegada, i li diu aRosalía, la seva exdona:«Me'n vaig a descansar al meu dormitori. Les teves coses les trobaràs al passadís». O sigui, el dormitori és meu, el llit és meu i tu te'n vas a l'habitació del servei. Bon vent i barca nova. Tremendo. I llavorsRosalía, traient també la seva reserva de mala llet, respon:«Fa 30 anys que espero veure't caure. I no penso permetre que t'aixequis». ¡Ahh! «Els micos són massa bons perquè un home tan menyspreable com tu pugui descendir d'ells», va escriure una vegadaFriedrich Nietzschecom a quinta essència de la venjança. I aquesta és la sublim atracció televisiva que projecta el cellerer dolent. Un ésser mesquí, ordidor de sinistres conxorxes, que és capaç de dir-li al mossèn del poble quan li demana que passi al confessionari:«Agenollar-me no és el meu fort, pare Ramiro». ¡Ahh! Que vostès ho disfrutin. Quina gran interpretació la d'Emilio Gutiérrez Caba.
