El xou supera el 'reality'.
Ara que s'ha acabat la segona temporada deTu cara me suena(Antena -3 TV), és possible aproximar-se a les claus del seu èxit, un èxit davant el qual ha sucumbit fins i tot laratomàquia de Gran hermano. El gran encert que ha tingutTinet Rubiraha estat construir untalent showheterodox combinant, conjugant, dos ingredients aparentment enfrontats: el valor i la categoria de concursants estrictamenttalents, conscienciosos, seriosos, com és el cas de l'extraordinàriaRoko, o deDaniel Diges, combinant-los amb la incrustació de la paròdia despendolada, delxou burlesque, d'unArturo Vallso unSantiago Segura. Aquesta conjunció, ben travada, ben treballada, evitant que en cap moment grinyoli, cruixi o desentoni, ha donat com a resultat un espectacle complet, rodó, i amb un indiscutible ganxo. La jaenesaRoko Pérezs'ha erigit en la guanyadora, i tots sabíem que acabaria guanyant. El seu cas ha estat impressionant. És cantant, és actriu, és ballarina, clava les artistes que imita, sap interpretar-los l'aire, el gest, la postura, i posseeix una veu fantàstica. El seu últim treball -Gold- fingerdeShirley Bassey- ha estat molt més que una imitació: ha aconseguit la més rendida complicitat de tots els que l'estàvem mirant. I juntament amb aquesta perfecció,Arturo Valls, representant despendolat d'aquell altre món també incrustat allà, ha sabut fer de la paròdia un contrapunt impecable: ha tancat el xou per la via de la caricatura més destarotada. No era fàcil sortir disfressat deSabrina, amb les tetes de làtex a l'aire, i no acabar precipitat en elcutreposturisme d'una xirigota vulgar. Aquest equilibri tan intel·ligent que han aconseguit retorna a la televisió el sentit de xou i d'espectacle. Amb els excel·lents ingredients amb què han comptat, ha resultat una combinació imbatible, com s'ha demostrat.
