El ventríloc del Rei
Sense discussió: la millor nit de Cap d'Any va ser la deJosé Mota a TVE-1. No em refereixo a les protocol·làries campanades, sinó a l'especial previ, titulatSeven, los 7 pecados capitales de provincia. ¡Ah! Hi hem vist unMota fantàstic. Aparcada laVieja'l visillo, jubilats per una nit els hereus delTío de la vara, o sigui, deixant a l'armari el seu habitual i cigronaire rupestrisme,Mota va construir un repertori afiladíssim de paròdies i esquetxos, transformant-se en un humorista parodista de penetrant causticitat amb tocs surrealistes. Hem disfrutat amb aquesta recuperació de l'artista incisiu, corrosiu, sobre l'actualitat més rabiosa, un art que domina i que lamentablement tan poc prodiga. La seva recreació deRubalcaba cantant a l'estilAntonio Molina allò deCocinero, cocinero,o sigui,Zapatero, Zapatero, el futuro es muy oscuro estando en la oposición, va ser una filigrana d'un realisme tan descarnat com oportú. La mort del banquer (feia de cadàver Santiago Segura ), asfixiat per excés de bitllets de 500 euros, va resultar una metàfora perfecta. Però el cop més sensacional va ser la reinterpretació de la pel·lículaEl discurs del Rei,amb la caricatura del Rei d'Espanya com a protagonista. El logopeda (José Antonio Sayagües) intentava curar-li una rara malaltia: resulta que el monarcaJoan Carles I havia perdut la parla, el do de la paraula, i només s'expressava imitant els famosos televisius. ¡Ah! La tragèdia era horrorosa. I Sa Majestat acabava llançant el seu tradicional missatge nadalenc només amb mímica, o sigui, elRei únicament movia els llavis, però era un ventríloc amagat a sota la taula --el mateixMota-- el que recitava de veritat. Potser algun exigent dirà que podia haver anat una mica més enllà: amb el plus d'una sarcàstica recreació del gendreUrdangarín.Home, jo crec que aquest esquetx ha tingut gran mèrit i valentia. No és gens fàcil mossegar la monarquia des de Madrid. Menys encara des de TVE-1. Pintar elRei com el ninot d'un ventríloc és un humorisme que no sol practicar-se per allà. Saludable gosadia.
