El tren de la mort
En comptagotes, intermitentment,Jon Sistiagava col·locant a Canal+ els seus reportatges de granroutier. Sempre la mirada dirigida cap als més desprotegits, les realitats més sòrdides i tremendes, treballs en clau de denúncia perquè sapiguem, coneguem i, sobretot, despertem. En aquesta ocasió ha viatjat en un esgarrifós tren anomenatLa bestia, un ferrocarril que travessa Mèxic, des de Chiapas, a la frontera guatemalenca, fins a Tamaulipas, Chihuahua o Sonora, estats fronterers amb els poderosos veïns, els Estats Units d'Amèrica del Nord. En aquest tren de mercaderies, cada dia s'amunteguen, s'apiloten, camuflats entre els ferros de separació dels vagons, o al sostre, una ingent massa de pobríssims éssers humans que fugen de la misèria dels seus països: Guatemala, Hondures, Nicaragua, El Salvador... I sense papers, ni passaports, ni carnets d'identitat, es llancen sobreLa bestiaamb l'esperança de trobar una vida digna. Pocs ho aconsegueixen. La majoria moren assassinats pels bandits o els mafiosos dels càrtels. Set de cada deu dones són violades, i la majoria, segrestades per omplir les xarxes de la prostitució.«Són els ningú, els sense nom, els invisibles, els sense ombra -ens deiaSistiaga-,i per arribar al somni americà, abans han de sobreviure al malson mexicà». Un altre gran documentalista, el mexicàPedro Ultreras, va realitzar el 2010 un treball molt similar, titulatEl tren de la muerte. El va presentar a la Cinemateca Nacional de la ciutat de Mèxic. Hi va invitar autoritats i polítics importants. Intentava sensibilitzar els que tenen el poder perquè canviïn les coses.Sistiagaens acaba de demostrar que ningú ha mogut ni un dit.
