El pèl, el pubis i el gronxador
EstavenIsabel CoixetiBibiana Ballbègronxant-se plàcidament en dos trapezis estratègicament situats en una sala d'estar moltfashionicool(Bestiari il·lustrat, El 33), i sumides totes dues en aquesta bella folgança, parlaven de sexe, d'amiga a amiga.Bibianadisfrutava preguntant aIsabeldetalls del rodatge, de la preparació, dels guions de les escenes de sexe a les pel·lícules. I la directora li explicava que ella és molt meticulosa en aquest terreny. Li deia:«Quan m'envien un guió detesto quan hi posen això de 'i es llancen al llit i fan l'amor'. A veure, a veure, ¿quina mena d'amor?, ¿de quina manera?, ¿com? En aquest terreny, intento sempre donar detalls específics». ¡Ahhh!Bibiana es balancejava sobre el trapezi escoltant amb fruïció les explicacions de la directora de cine, i de sobte va aturar un moment el gronxador i va preguntar, sense poder-se refrenar més estona:«A la teva pel·lícula Mapa dels sons de Tòquio hi ha un moment en què Sergi López es treu de la boca un pèl del pubis de la noia. ¿Això era al guió?». ¡Ah! Deliciosa pregunta. Es notava que la curiositat deBibianasobre aquest assumpte era infinita.Isabel, gronxant-se amb suavitat, li va contestar:«Sí. Era al guió. Això a tu et deu haver passat alguna vegada, espero». I llavors aBibianali va sobrevenir una fantàstica alegria i saltant sobre la taula del trapezi va exclamar:«Sííí, sí que m'ha passat, sííí. ¡Aquesta seqüència l'he viscut! ¡Per sort l'he viscut!». I les dues dames van construir allà mateix, potser sense pretendre-ho, un bonic exemple de poètica sexual metafísica, al vaivé d'uns gronxadors màgicament impulsats per aquella bonica història de la boca en què aflorava un humil pèl de pubis. La tele té a vegades uns cops magnífics.
