El paradís de la depilació.
És pesada, francament, aquesta ximpleria de la cadena Cuatro anomenada Adán y Eva. Sempre és el mateix. Setmana rere setmana, noia i noi en boles magrejant-se a la platja, i un tercer -o tercera- que es queda sense berenar. Poques variacions pateix aquest esquema. Cada setmana van passant cossos aparentment diferents, però el modus operandi continua igual. Sempre la mateixa cançó. El que més els agrada als productors d'aquest paradís terrenal d'attrezzo és que la càmera gaudeixi enfocant la tercera criatura, la que sempre es queda apartada i sola. ¡Ah! Volen que vegem com se sent de desgraciada. La ràbia que li agafa. La gelosia. El que sigui. Aquesta setmana van ser particularment cruels. A l'Adán de torn (Iván), un pollastre bastant talòs que anava repetint «Jo el que vull és una noia que em pugui mantenir», el van deixar triar entre dues Eves. Una, Daniela, espectacular, tremenda, amb una sensacional performance corporal... en suma, una noia de corbes sinuoses i imponents i de professió gogó girl. Juntament amb ella, a Adán també li van oferir una altra noia. Va dir que es deia Sara, i que era eivissenca. Una noia discreta, gens explosiva, i per descomptat molt menys vistosa que l'altra. ¡Ahh! Com era de preveure, el pollastre, enlluernat, es va tirar com un boig als braços de Daniela. I la càmera es va dedicar llavors a enfocar Sara, sola a la platja, bastant rabiosa, dient-se a si mateixa amb un punt d'amargura: «¿I jo què hi faig aquí? A Iván no l'acceptaria ni al facebook. No m'interessa ni per a una nit. A sobre hauria de pagar-li les copes». ¡Ah! Encara que tots estiguin contractats per fer de titelles en aquesta comèdia, la sensació que el programa projecta és desastrosa. A part de la soldada que els donen per quedar-se en boles, jo crec que aquests joves l'única cosa que treuen en net és la fabulosa depilació a què els sotmeten gràcies a una acreditada indústria arrencapèls que els fa d'espònsor.
