El Papa que va morir mamant
Hem escollit a casa, com a imatge televisiva més tremenda i més interessant de la setmana, aquell instant de la sèrieEls Borja(TV-3) en què una humil nodrissa romana alleta el papaInnocenci VIII, que estava pràcticament agonitzant. ¡Ah! És un instant d'una plasticitat bàrbara. Era l'estiu del 1492, a finals de juliol. A la cort papal romana les intrigues de les famílies cardenalícies i bisbals -elsBorja, elsMedici, elsFarnesioi els seus corresponents fills bastards investits amb altisonants títols eclesiàstics- esperaven que el papaInnocenci VIII, greument malalt, estirés d'una vegada la pota. Entre ells, com llops, es disputaven la tiara papal. L'únic que no desitjava que es morís encara era el cardenalRoderic de Borja. Va ser el més llest de tots. El més astut. Abans volia saber com havia quedat el testament delPapa. Tenia por que només deixés en herència deutes. I al veure queInnocenci agonitzava, va contractar una humil nodrissa, però sana i fresca com una rosa, perquè li donés el pit alPapai així poder aguantar uns quants dies més. ¡Ah! L'escena és d'una bonica monstruositat. El decrèpitInnocenci, moribund al llit, succionant patèticament els mugrons de la plebea romana. El meu estimatBigas Luna, director deLa teta y la luna, si ha vist aquest capítol potser ha disfrutat. Sembla que el tema té consistència històrica. Es diu que, en efecte, aquestPapacombatia la seva malaltia alletant-se amb llet de nodrisses, i també amb esgarrifoses transfusions de sang de nens. No li va servir de res. Va morir pocs dies després. Va morir mamant. I dient-li a l'abnegada servidora làctia:«Hi haurà un lloc per a tu al meu costat... ¡Al cel!». Home, al cel pot ser que hi hagi la dida, sí. Però aquestPapa, amb la vida que va portar, ho podem posar en dubte.
