El papa Francesc, a 'Salvados' (La Sexta). tu y yo somos tres per ferran monegal
L’única entrevista televisiva al papa Francesc que recordo va ser la que li va fer el periodista israelià Henrique Cymerman el juny del 2014. La va emetre la cadena Cuatro, sense promoció, gairebé d’amagatotis i a una hora intempestiva. Ben diferent va ser la que li va fer Jordi Évole (Salvados). La Sexta s’ha bolcat en l’escalfament de motors. S’ho mereixia. Va ser una trobada d’interès superlatiu. La impressió que és un home bo –que és la que ja teníem– és el que podríem assenyalar com a resum. Un home bo que va ser franc, directe, fins i tot denunciant, amb temes com la immigració (el Papa gairebé es posa a plorar quan Évole li va treure una afilada concertina) o els assassinats sepultats a les fosses comunes. Un home bo que, no obstant, ha hagut d’aprendre que ser Papa de vegades comporta fer equilibris amb la paraula, o amb el silenci, davant temes punxeguts.
