El negre: la indumentària i la pell
Experiment sociològic aEl intermedio(La Sexta).Beatriz Montañezens ha anunciat que han contractat un ciutadà negre i l'han col·locat a l'aeroport de Barajas disfressat de dues maneres. Primer, de pilot d'avió, imponent i esplèndid amb el seu uniforme, la seva gorra i el seu maletí de viatge; i després, vestit amb texans i una motxilla a l'espatlla. El seu discurs ha estat el mateix amb les dues vestimentes: preguntava a la gent que es disposava a entrar als seus cotxes si el podien portar fins a Madrid, perquè se li havia espatllat la targeta de crèdit i no podia treure diners per a un taxi. ¡Ah! L'exercici ha estat lluminós. Vestit de pilot no va tenir cap problema. La gent accedia a portar-lo amb tota amabilitat. Fins i tot li obrien la porta dels seus vehicles com si fos una autoritat, i el convidaven a seure i fer el trajecte amb ells. Però tot va canviar quan va aparèixer vestit amb roba texana, i amb la seva motxilleta a l'espatlla. No anava esparracat, ni brut, ni inconvenient; simplement amb vestimenta informal. Però tots fugien d'ell. Ningú va accedir a portar-lo en el seu cotxe. Només al final, després de múltiples negatives, una criatura va acceptar. I aquesta ànima noble era... ¡Un altre ciutadà negre, immigrant, com ell! Interessant historieta. Partint d'una comèdia,El intermedioha aconseguit una autèntica i meditable moralitat. La va explicitar claramentBeatrizcom a punt final, com a última pinzellada de l'escena:«No som racistes, som classistes, que és una altra cosa». Efectivament: no és el color de la pell, sinó el tall del vestit el que compta.
