El 'clown' de la jungla
En aquella mítica revista d'humor que es deiaLa Codorniz hi havia una secció molt popular titulada Tiemble después de haber reído. Ara, 50 o 60 anys després, el tremendoFrank de la jungla(Cuatro) utilitza una tècnica molt semblant. En la seva nova temporada, que acaba d'estrenar, primer ens ha divertit, entretingut i gairebé entendrit amb un exemplar deBradypus tridac-tylus, aquelles sorprenents criatures conegudes popularment amb el nom de peresosos.Frankhi jugava com si es tractés d'un peluix, li parlava a l'orella com si es coneguessin de tota la vida, li preguntava pel seu nom de pila («¿I tu com et dius, eh?... ¡Ah! ¡Et dius Pedro!») i adoptant aquell paper que executa amb tanta mestria, el paper declown de la jungla,Frank teixia una comèdia divertida fent com fan els actors del teatre debulevard, és a dir, deixant anar afegitons sobre la marxa, del tipus: «Aquest només pixa i caga a terra. Als arbres mai, perquè són casa seva i la vol tenir neta». I mentre nosaltres rèiem,Frankràpidament passava a una altra classe d'exercici més acollonant i tremendista: s'endinsava a la selva de Costa Rica a la caça d'una perillosíssima serp de cascavell, i atiant-la amb un pal cridava excitat:«La faré emprenyar, la faré emprenyar (...) ¡Ja està emprenyada, emprenyadíssima!», i s'adornava amb moviments bruscos, imprimint un plus de suspens i de risc, com si fos Indiana Jones lluitant amb els cocodrils. O sigui, que nosaltres a casa hem passat de la comèdia més inofensiva amb el peresós, a la gairebé esborronadora tragèdia amb aquell cròtal temible. Efectivament, és la tècnica detremoli després d'haver riguten estat pur. En aquesta nova entrega deFrank hi hem trobat a faltar, això sí,Nacho Medina, que era el seu inseparable i impagable company de fatigues.Nachojugava a ser el contrapunt espantadís. Sempre acabava horroritzat i esglaiat. Teatralment parlant, conformaven un fantàstic duo.
