El circ de veritat i ben entès
Des que existeix la tele la paraulacircha experimentat una tremenda degradació. Moltes vegades -jo el primer- la usem com a sinònim de disbarat, de bírria, de delirant xoucutreper designar el que passa en tants platós televisius. Per això agraeixo que aquesta nova entrega que ha protagonitzatAdela Úcar (21 días, Cuatro) hagi estat, precisament, sobre un circ. Un circ de veritat, autèntic, el Circ Wonderland, creat per italians des de fa quatre generacions i que té com a patriarca i senyor un personatge extraordinari i irrepetible: el granLuchetto. Assegut al seu carromato, enllustrant les seves botes de pista, parlava ambAdela i li deia:«Per mi el circ és vida. Però, compte, la gent de fora no s'hauria d'acostar gaire a la nostra vida. És tan captivadora, tan lliure, tan bonica, que ja no la podrien deixar. Sobretot els joves». Té 70 anys aquest fenomenalLuchetto. Quan era més jove exercia de trapezista. Ara que té el pòsit dels anys, i que ja ha adquirit prou saviesa, és domador de tigres. ¡Ahhh! I mentre continuava enllustrant els botins, afegia:«Netejo les meves botes perquè és molt important que l'artista es presenti a la pista de primera categoria». Efectivament: les sabates ben netes és un detall de respecte per al públic, i de pulcritud de l'artista. Bona feina la d'Adela. Ha estat sensible, tendra, voluntariosa, en la seva immersió en el paradís Wonderland. Fins i tot s'ha esforçat a aprendre algun art de la pista i l'hem vist fent de pallasso, i també d'acròbata. Però sobretot ha tornat a la paraulacircel seu significat original, autèntic i net. Aquí, a les cadenes de TV -les privades, sobretot-,
