El bitllet de Ferran Monegal
Gloriós moment el que acaba de succeir a la sèrieIsabel (TVE-1):Isabel de Castellaper fi ha conegutFerran d'Aragó, amb qui s'ha de casar. ¡Ahh! Quina filigrana de situacions i d'instants la que han aconseguit els guionistes, i els intèrprets, al voltant d'aquella trobada tan esperada. L'han adornat amb una salsa sensacional. En particular, el paper de l'amant deFerran, la bonicaAldonça Roig d'Ivorra i Alemany, catalana de Cervera i mare d'un fill bastard que va arribar a arquebisbe de Saragossa, si no recordo malament. Aquesta dama (interpretada per l'actriuBlanca Espino) li diu aFernandoen les estones que passen en pilotes al llit, enjogassats:«Isabel és molt religiosa, és molt beata, i és verge. Probablement és poc sensual. ¡Però té caràcter!». O sigui queAldonçademostra gran intel·ligència: no pot lluitar contra un regi matrimoni pactat, però persuadintFerrande l'escassa sensualitat d'Isabel, ella almenys s'assegura el seu paper de tòrrida i insubstituïble amant. Paral·lelament a aquesta conversa al llit, la sèrie ens mostra, amb estupenda i oportuna intenció, unaIsabelansiosa i espantada. Sap que s'ha de casar, i el seu desassossec és gran. I fidel a la seva religiositat, s'acosta al seu confessor tot buscant-hi consells que puguin consolar-la. El diàleg és impagable.«Temo la consumació, pare. La sola idea de compartir el llit, de deixar que un home faci amb mi... Només de pensarho em resulta insuportable»exclama, tota torbada. I el mossèn li contesta:«Filla, us deureu al vostre marit. Sereu la seva dona, i no heu de negar-li l'ús del matrimoni tantes vegades com us ho requereixi». ¡Ahh! Quina decebedora experiència la de la beneitaIsabel: se submergeix en la confessió buscant tranquil·litzar-se, i resulta que surt del confessionari encara més horroritzada que abans.
