El batxillerat de Serrat
El gènere de l'entrevista no és un exercici maligne. I de les moltes variants que permet aquesta categoria periodísticaXavier Sardàha escollit el recorregut, el viatge, eltrip, al voltant del personatge entrevistat, per donar mobilitat, visualitat, al seu nou programaUsted perdone(A-3 TV). La seva primera criatura ha estatJoan Manuel Serrat. L'ha portat d'entrada als seus paisatges d'infància, quan anava amb la típica bata de ratlles al col·legi dels Escolapis de Sant Antoni, a prop del seu domicili del Poble-sec. I allà asseguts tots dos, en una aula,Serratha recordat els manuals d'urbanitat de l'època, i les seves notes del primer curs de batxillerat (1953-54), on curiosament tot van ser aprovats pelats excepte en Religió i Formación del Espíritu Nacional, en què treia meritoris notables, la qual cosa no deixa de ser pintoresca i fantàstica. El viatge per la infància deSerratha continuat amb una visita a la seva mestra del parvulari, a qui més tard li va dedicar la cançóPer a la meva mestra. Després s'ha produït un enorme salt, i els hem vist en un restaurant ambAna BeléniVíctor Manuel, explicant anècdotes variades. I finalment entrevistador i entrevistat han fet un passeig per la Boqueria i han acabat prenent-se unbloody maryi una menta amb sifó a la cocteleria Boadas. Home, aquest primertourha estat simpàtic, però li ha faltat profunditat. No és fàcil elevar l'anècdota a categoria existencial. Que dos amics es trobin i es posin a xerrar pot ser apassionant, o pot ser unpourparler agradable però tou. L'esforç per proporcionar-nos algun cop visual, com el moment del confessionari a la capella del col·legi, traientSardàel seu entranyablesenyor Casamajoren el paper de capellà confessor, ha estat una escenificació suggestiva que era digna d'un guió més contundent. I a les càmeres que els seguien jo els pregaria, encaridament, que en les pròximes entrevistes deSardà, enfoquessin.
