El baròmetre d'una mutació
S'estan celebrant ara els primers 35 anys d'Interviú, una revista que té el mèrit d'haver inventat una fórmula, un còctel, que segueix funcionant admirablement: combinar fotos de senyores estupendes amb les seves carns i frontis prodigiosos i afegir-hi altresdestapes de reporterisme d'alta escola, treballs periodístics de primera, i tot això esquitxat amb articles d'opinió de firmes de prestigi i solvència. És una combinació perfecta. Ahir a la matinada l'actual director de la revista, Alberto Pozas,va anar aBuenafuente (La Sexta), i l'Andreu,admirant la meravella de criatures que apareixen cada setmana a la portada, li va preguntar:«¿Per què ens agrada tant veure gent coneguda en pilotes?»IPozasva respondre:«Perquè té un toc de morbo. Primer la gent s'interessava per cantants i actrius famoses. Però des de fa 10 o 12 anys aquest país ha derivat: amb l'aparició dels realities,han aparegut els nous famosos». Efectivament, l'any 2005 la portada d'InterviúambBelén Estebanva arribar al milió d'exemplars de vendes, el mateix que el 1991 amb la cantantMarta Sánchez,o moltíssim abans, el 1976, amb l'actriuMarisol.O sigui, que aquesta revista també serveix de baròmetre d'una mutació: la que ha aconseguit la tele a l'elevar les seves criatures a categoria de nous aristòcrates.
