Dues senyores que mereixen crèdit
No és cap originalitat el que acaben d'estrenarAna MorgadeiSilvia Abrila Cuatro (Las noticias de las 2,LNDL2). Es tracta de dues senyores darrere d'una taula executant el tan usat exercici d'intentar fer-nos riure, o potser només somriure, amb un equip de guionistes que les nodreixen d'acudits sobre notícies curioses, pintoresques, inversemblants o absurdes, amb molta intersecció de talls de vídeo -declaracions de famosos i polítics- trets de context per produir una hilaritat. Home, tractant-se de guionistes de la productora El Terrat (és a dir, de laBuenafuente's Factory), d'entrada, és una garantia. Elles també, les dues senyores,AnaiSilvia, són criatures amb moltes taules, amb molta desimboltura, ràpides, àgils, i coneixen l'art de generar empatia. L'esquetx que han muntat sobre imatges del recentcara a cara entreRubalcabaiRajoy-que elles han titulatcul a culSEnD ha estat dels millors que hem vist en aquest debut. També la incrustació puntual deDavid Fernández, transformat en Tintín, ha tingut aquell punt de despendolat gamberrisme, com quan acariciava el gosset Milú i deia:«El que hem viscut aquest i jo junts no té nom. Bé sí, es diu zoofília, però no es pot dir». És a dir, que les bases són bones, però estan al servei d'un format molt conegut, undejà vuque els espectadors recordem des d'aquell llunyàEl informal, i posteriorment amb els treballs del fantàsticQuequé, per citar només dos punts de referència nítids. Se'ls ha de desitjar sort, i sol·licitar paciència a la cadena. Sent un programa diari, s'ha de deixar que s'assenti, que es generi una complicitat amb l'audiència. Les senyoresAnaiSilviatenen un talent més que demostrat. I el que és més meritori: vénen d'una escola d'entreteniment enginyós, corrosiu si ho volen, però absolutament net. Això hauria de ser un atractiu afegit.
