Divines elles, el guió menys
És una satisfacció recuperarRosa Maria SardàiVerónica Forquéper a la tele (Dues dones divines, TV-3), encara que Rosa Mariahagi dit aquests dies -en els programes de massatge iagit propque li han dedicat ala teva-que la tele que es fa avui dia li interessa poquíssim, i no li penso portar la contrària en absolut. No obstant, sembla que va quedar subjugada pel projecte que li va presentar el seu fillPol Mainat (director, realitzador i actor d'aquesta telecomèdia). Home, aquí el que és subjugador per a l'audiència és veure aquestes dues grans actrius cara a cara, histriòniques, despendolades, gamberres, fumadores de porrets, bevedores empedreïdes i ben acompanyades perVicenta N'Dongo,Ferran Rañé iEdu Soto. O sigui, com gairebé sempre, són els intèrprets els que salven la cara a un guió pretesament molt modern, i una realització plena d'efectes per acostar-se a l'estil dels còmics, però que es queda en un exercici amb poca originalitat i moltdejà vu. Potser en pròxims capítols aquest joc de confrontació o contrast lingüístic, és a dir, laSardàen català fresc, laForquéen castellà del parc del Retiro i la colombianaRosario(Vicenta N'Dongo) com a enginyosa garant de les essències delPompeu Fabramés purista i estricte, potser aquestdivertimento, els deia, agafarà força i s'afinarà en un futur pròxim.
