Divines a les masmorres
No és casualitat que de sis capítols que s'han emès deDues dones divines (TV-3), en tres les dues grans protagonistes hagin acabat tancades a les masmorres policials com si fossin delinqüents. ¡Ah! És realment lluminós. Aquesta comèdia segueix sent un exercici de pobríssima qualitat argumental, amb errors de calibre en el muntatge de les situacions escèniques. Encara recordem el delirant dia que l'abnegatLluís Canutva haver de fer una bírria decameodisfressat d'inspector d'Hisenda, i resulta que el maten immediatament; però al cap d'un moment el veiem aparèixer per la porta tranquil·lament, o sigui, que niLlàtzer de Betàniava ressuscitar amb tanta rapidesa. Aquesta recurrent reclusió deMimí(laSardà) i dePiluca(laForqué) a les masmorres demostra clarividència, però mala punteria també. No són les actrius les que s'han de tancar a la garjola, sinó els que han dissenyat aquesta infumable producció. Malgrat que a la web de TV-3 continua penjat un cartell que posa«Gran èxit d'audiència», la veritat és que ha anat perdent audiència constantment i aquesta setmana, que ja no tenia el còmoda coixí deCrackòvia-que sempre deixa uns nivells bàrbars-, ha caigut fins al 7,5% deshare.
