D'empleada a propietària
La sèrieGran Hotel(A-3 TV) està arribant al final. Només queden dos capítols per emetre i sembla que no tornarà. És una llàstima. Ha estat una producció excel·lent. Molt cuidada en l'ambientació. Amb uns guions ben treballats. I amb uns intèrprets de luxe. Ara que s'estan tancant les trames és d'agrair aquesta sensibilitat argumental, aquesta delicadesa d'acabar les històries i no deixar-les penjades de qualsevol manera, com tantes vegades hem vist en sèries que acaben clavant un cop de porta als morros de l'audiència estupe-facta. El que més ens ha agradat a casa és que li facin justícia a DoñaÁngela(Concha Velasco). Després de 40 anys de governanta, després de gairebé mig segle de treballadora, ara ja és copropietària de l'hotel. ¡Ahh! Aquest trànsit existencial està molt ben narrat. Hi ha una escena molt maca, a la cuina, quan ella està dinant. Perquè ella continua menjant a la cuina. Es resisteix a la pompa i l'ostentació que li confereix la seva nova condició. I aleshores entra elmaîtreJesús(Lluís Homar) i al veure-la allà, tan humilment, li diu, gairebé ordenant-l'hi:«¡Vostè, al menjador principal! ¡Amb tovalló de seda i coberts de plata!». I DoñaÁngelaesbossa un somriure, un rictus suau ple d'ironia, i exclama:«És que jo sóc més de ferro, i de cotó. Els costums de més de 40 anys no es canvien d'un dia per l'altre». ¡Ahh! Aquesta actitud, prudent i sàvia, contrasta amb el que dèiem abans-d'ahir de la sèrieÁguila roja (TVE-1), quan a la cigronaire parella que conformenLoles LeóniCarlos Arecesels sobrevé un cop de fortuna i hereten el palau i el títol de Marquesos de Santillana. S'acaben transformant de seguida en uns grotescos nou-rics, ridículs, esperpèntics i estrafolaris. Aquesta parella ens recorda alguns personatges que escalen avui en la política. Creient-se que són la nova aristocràcia acaben en un patetisme inenarrable.
