De Siracusa a la independència
Colossal viatge el que ha fetAlbert Omaquesta setmana (El convidat, TV-3): ha pujat a un avió i no ha parat fins a trobarMiquel Calçada, que resulta que està vivint des de fa mesos a la gèlida ciutat de Siracusa, gairebé adjacent amb el Canadà. ¡Ah! ¿I què hi faCalçadaen aquest fred lloc de l'Estat de Nova York? Doncs resulta que està cursant un màster sobre política i administració pública. Home,Omes va quedar molt impressionat davant aquest virtuós afany de coneixement del seu amfitrió. I fent tots dos una mica de jòguing per la ciutat, per entretenir-se,Calçadava anar desgranant el moment existencial en què es troba ara. Deia:«A mi sempre m'ha interessat la política /.../ Vull ajudar a pensar cap endavant, a pensar cap al dia de després de la independència /.../ Hem de començar a construir estructures d'Estat». I davant aquella sublim devoció per la política, aOmno li va quedar més remei que preguntar-li clarament:«Escolta, ¿tu vols ser president de la Generalitat?»ICalçadava contestar:«Seria per a mi un gran privilegi». ¡Ahh! Encara que a Siracusa el cel sempre és gris i gairebé mai hi surt el sol, a mi em va semblar que en aquell mateix instant un gloriós i brillant arc de sant Martí solcava el firmament. Home, la declaració deMiquel Calçadapot generar una certa conya. A mi, en canvi, em sembla una franca i honesta declaració d'intencions. No seré jo qui li negui aCalçada-seria molt mesquí fer-ho- l'exercici de la seva llibertat, de les seves aspiracions, dels seus somnis i il·lusions. Com a observador i analista de la televisió em molestarà, això sí, perdreCalçadacom a criatura de la tele, gàbia a la qual no vol tornar, segons va confessar aOmexplícitament. Però qui ho sap. L'home que va aconseguir una interessant i profunda poètica viatjant amb els seus famososAfers exteriors(TV-3), potser seria un excel·lent conseller. D'afers exteriors, precisament.
