De la infanta a la Pantoja
Es preguntaven aquest cap de setmana en elDeluxe(Tele 5) si la infantaCristinai la tonadilleraIsabel Pantojaestaven sent tractades de la mateixa manera davant la justícia. I ens van dir que pensaven discutir àmpliament el tema. Home, el debat que van muntar -amb les criatures xafarderes habituals del programa- va ser de menor quantia, però la pregunta era oportuna. Fa uns dies es van emetre a Espejo publico(A-3 TV) aquelles explosives declaracions de la tonadillera en què, entre altres coses, es queixava de com l'havien tractat a ella. És a dir, resumint l'essencial de la seva queixa:«A mi em van detenir i vaig passar una nit al calabós, mentre que a Urdangarin li han donat dos mesos per declarar. Jo sóc com la infanta, però amb la diferència que no tinc amb ningú cap societat al 50%». És a dir, aquí ho deixo i que cadascú carregui la seva creu. En efecte, el greuge comparatiu sembla evident, i això permetria un debat que elevés l'anècdota a categoria. És a dir, la igualtat dels ciutadans davant la llei o, dit d'una altra manera, el persistent enquistament en la societat espanyola d'una casta de privilegiats, una raça d'éssers immunes a tot, una tribu que es va ampliant amb nousaristòcratesque van sorgint, membres del club de la impunitat, el desvergonyiment i fins i tot la delinqüència. Lamento que un tema tan important hagi estat tractat al vaivé de la xafarderia.
