De gamberros a entremaliats
Simpatiquíssima nit, la que va aconseguirPablo Motosentrevistant, gairebé jugant, ambOlvido GaraiMario Vaquerizo(El hormiguero, Cuatro). Van celebrar l'èxit d'aquella mena derealityqueOlvidoiMarioprotagonitzen a la MTV, una immersió televisiva en la seva vida, similar a la que entre el 2002 i el 2005 va emetre aquest mateix canal sobre el despendolatOzzy Osbournei la seva família (The Osbournes). Amb aquesta versió espanyola perdem la corrosiva acidesa queOzzy de tant en tant abocava -gossets inclosos-, però hem guanyat bon rotllo i simpatia. L'evolució d'OlvidoiMario, entesos com acoupleartística, és interessantíssima. De l'Alaska gamberra ipegamoidede finals dels anys 70 hem passat a unaAlaskaentremaliada i sàvia, i sobretot extraordinàriament eficaç en la construcció del seu propi aire escènic, de la seva pròpia personalitat escenogràfica -i en la de la seva parella,Mario, també- quan se submergeixen en un plató i es posen davant de les càmeres. No es podrà queixar, Cuatro, d'aquest final de temporada dePablo Motos; si bé l'enrabiada perquè ha fitxat per A-3 TV ha de ser gran, el seu últim esprint a Cuatro és estimable. Ni s'ha adormit tranquil·lament a l'espera que finalitzi el seu contracte, ni ha perdut to muscular ni ganes. O sigui, que se'n va, sí, però sense fer trampes ni escaquejar-se.
