De Finlàndia al jutge Castro
És la capacitat de comparació, és l'enorme i intel·ligent destresa en l'art del contrast el que ha elevat a categoria aquest aparentment modest i intranscendent viatge a Finlàndia deJordi Évole(Salvados, La Sexta). Ha volat fins a Hèlsinki per analitzar com toquen, com organitzen, com cuiden allà l'educació de les joves generacions. Des del naixement fins a la graduació. MentreJordiparlava amb professors i pares ens hem assabentat de coses pintoresques, com per exemple que hi ha molt d'interès per l'idioma castellà, perquè allà s'emeten, sense doblar, la sèriesLos Serrano,Aquí no hay quien vivaiCuéntame...També ens hem assabentat de coses més profundes i fonamentals: allà, quan es produeix un naixement, tot queda cobert per l'Estat. Un any per a la mare i sis mesos per al pare, d'entrada, amb sou al cent per cent. I després dos anys més si ho desitgen, a càrrec de la Seguretat Social. Objectiu: que els pares tinguin temps per estar amb el seu bebè i puguin començar a educar-lo, fins que el portin a l'escola, que és on rebrà ensenyament. A l'escola, tot pagat: llibres, material escolar, alimentació... Un raonament preciós presideix sempre la política educativa finlandesa:«No tenim petroli, no tenim or, però tenim persones en les quals invertim per potenciar la seva intel·ligència, i que siguin el motor de la nostra nació». I també tenen un lema, que per a nosaltres és com un cop de puny als morros:«Un poble educat no permet corruptes ni incompetents». ¡Ahhh! Demolidor contrast amb la nostra corruptaceltiberia show. Aquest viatge a Finlàndia ens ha servit també per adonar-nos que, ni quan ens deien que Espanya anava bé, no vam tenir en cap moment ni l'ombra de l'Estat del benestar de què disfrutaven la majoria d'europeus. O sigui, a més a més de plomats, ens queda la cara d'imbècils.
