Cyborg Punset
Un dels grans avantatges que tenen els programes d'Eduard Punset (Redes, La 2), a més del seu colossal interès divulgatiu, és la intemporalitat dels temes. L'altre dia a casa vam disfrutar veient-lo circular per la localitat de Reading, veïna a Londres, i conversant amb el professor de cibernèticaKevin Warwick.A aquestes altures de juliol és possible que fos la repetició d'un programa ja emès, però nosaltres, que no l'havíem vist, ens ho vam passar fantàsticament.Punsetens va il·luminar sobre els avanços d'aquest professor en el camp de la robòtica, i ens va presentarMorgui,un robot que ha creat i que fa virgueries. Quan obre la boca fins i tot sembla que rigui. Però sobretot ens van interessar els seus experiments connectant el cervell humà amb màquines. O sigui, la fusió de la biologia amb el silici.«Les computadores van més ràpides que el nostre cervell, i són més fiables»,deiaWarwick,i li explicava aPunsetque podríem arribar a solucionar el problema de la distorsió dels records que anem emmagatzemant, o sigui, aconseguir el manteniment de la memòria en estat pur. ¡Ah! Això ens va deixar una mica intranquils: recordar-ho tot, en tota la seva intensitat, sense la pàtina, el tamís relativista, que els anys dipositen sobre cadasouvenir, francament espanta. Però aquesta conversa a Reading va ser molt i molt disfrutable. És curiós: a prop d'on xerraven hi ha un penal (avui anomenat HM Prison) desdel qualOscar Wildeva escriure la famosaBalada de la presó de Reading. Corrien els anys 1896-97 i aleshores no se sabia res de la robòtica ni de la cibernètica. Però en una de les estrofes d'aquell trist poema,Wildeva escriure:«Marxem silenciosos, i en cada ment buida el record d'alguna cosa horrible és com un vendaval que es dilueix».¡Ah! AvuiOscar Wildees quedaria preocupadíssim si hagués vistRedes. Sabria el queWarwickpretén: que fins i tot els records més horribles no es dilueixin mai.
