Cruel dilema, trista expulsió
Quin moment més emocionant, i a la vegada terrible i dolorós, vam veure ahir a la matinada aEl número 1 (A-3 TV). L'atzar, la casualitat, va provocar una situació angoixant: el jurat va haver de decidir finalment si expulsavaAlberto Pestaña, oAmaia Romero. O sigui, van haver de decidir si eliminaven una nena de 13 anys, o un avi de 72. Tremendo. PloravaMiguel Bosé, ploravaAna Torrojaamb tot el rímel escampat per la cara, plorava desconsoladamentNatalia Jiménez, i Busta Bustamantees menjava les ungles desesperadament fent cara d'immens dolor.«¡El nostre jurat està desfet!»,deia amb enorme tristesaPaula Vázquez, la presentadora. I va haver de ser finalmentMónica Naranjola que va desempatar la votació dient-li aAmaia: «Et juro que t'estic fent el favor de la teva vida. Si et quedes aquí, sent petitona com ets, et devorarien. Si les persones adultes no estem preparades per a l'èxit, imagina't una nena. Ens veurem d'aquí uns anys». I la va expulsar. ¡Ah! Ploràvem també a casa davant d'aquesta situació. NomésTinet Rubirasap per què ha decidit trencar aquell tàndem prodigiós, aquella parella néta-avi que va ser precisament la primera que va obrir, que va inaugurar aquesttalent show, i que ens va captivar a tots i va aconseguir una perfecta transversalitat d'audiència. No obstant, les paraules deMónica Naranjomereixen ser meditades: «sent petita com ets encara, si et quedes en aquest món acabaràs devorada», li va dir aAmaia Romero. O sigui, aquell aparent glamur del xou televisiu requereix maduresa perquè és ple de llops. ¡Ahh! Encara que em dolgui la pèrdua d'Amaia, hi estic d'acord.
