Crítica de tele des de la tele
Dues criatures mereixen aquesta setmana el premi a la valentia televisiva. Parlem primer de Beatriz Talegón, líder de la Unió Internacional de Joves Socialistes. Va ser convidada al programa No nos moverán, de la cadena pública Castilla-LaMancha TV. Els va fer una gloriosa, incisiva i contundent estirada d'orelles. Gràcies a El intermedio (La Sexta) de dilluns passat, hem pogut veure, gairebé al complet, la seva intervenció com a entrevistada de Yolanda Guirado, mà dreta del director de la cadena, Nacho Villa, i obedient corretja de transmissió de l'autoritat política de l'autonomia que presideix María Dolores de Cospedal. El comportament de Beatriz Talegón va ser exemplar. Es va encarar a la seva entrevistadora, i a tots els que dirigeixen la cadena des de l'ombra, i els va comminar que abandonessin la manipulació i el sectarisme que contínuament practiquen, recordant-los que estan al servei de tots, i que el seu sou es paga amb diners públics. ¡Ahh! El cop va ser tan just com insòlit. Les criatures de les cadenes no estan acostumades que un convidat els destapi les vergonyes davant els seus morros, descobreixi el seu caní servilisme, el seu constant atropellament al dret que tenim els ciutadans a ser informats sense adulterar, ni fer trampes, amb la matèria informativa. El que ha fet Beatriz Talegón és un nítid i estrany exercici de crítica de tele des de la tele, expressió que al nostre canari flauta Papitu, i a mi mateix, ens entendreix moltíssim. ¡Ah! Potser a algun, o alguna, de vostès, que tinguin una mica de memòria, també els haurà entendrit.
