Conversant amb un ren
Després de la parada nadalenca ha tornatFrank Cuesta(Frank de la jungla, Cuatro). Són els seus últims capítols, perquè l'intrèpid aventurer ha declarat que no vol tornar a la tele. És a dir, com allò que cantava la que va ser reina de la cançó criolla, la peruanaMaría de Jesús Vásquez, en aquell sentit bolero titulatNo quiero volver a querer. Per anar-se acomiadant de la teleFrankha viatjat a les estepes de Mongòlia buscant l'amistat dels iacs i dels rens. Amb els iacs no hi va haver manera. El defugien. En canvi amb els rens va brotar de seguida un clima molt bonic, iFrankes va posar a xerrar amb un exemplar blanc, de banyes arborescents, i li deia:«Vull una bicicleta i un cotxe teledirigit. Recorda-te'n de dir-l'hi perquè jo li envio cartes i sempre, cada any, em porta mitjons i colònia». ¡Ahh!Frankes pensava que aquell ren era del trineu delPare Noel. I encara que fos una absoluta heterodòxia li va quedar una escena molt simpàtica i graciosa. La veritat és queFrank Cuesta, en aquestes tres temporades en antena, ha progressat cap a una estètica naïf inofensiva i pintoresca. No he vist mai que tracti els animals amb falta de respecte. Utilitza la tècnica de la comèdia. Es transforma una mica en el clown de la selva. Però no ofèn. I amb aquestes humorístiques estratègies aconsegueix transmetre un didactisme naturalista que no és acadèmic, però sí instructiu, i fins i tot pedagògic.
