Clic de dives sobre fotògraf
Una de les grans virtuts d'El convidat (TV-3) és que Albert Om sempre aconsegueix que brotin instants meditables i fantàstics al voltant de la persona que visita cada cap de setmana. A casa del cèlebre fotògraf i publicista Leopoldo Pomés en tinc anotats dos d'extraordinaris. El primer va ser quan esmorzaven. Pomés li va exigir, com a tribut a la seva hospitalitat, que li portés uns croissants. I mentre els degustava, deia amb absoluta solemnitat: «Aquest és un moment molt seriós. Ara, per favor, no em distreguis». ¡Ahhh! Pomés sap perfectament que cada vegada és més difícil trobar avui a Barcelona un bon croissant. Fins i tot a París -salvant els de l'imperi Fouquet's, naturalment-, comença a ser tasca complicada. Per això, la delectació d'aquell matí, extasiats davant aquella filigrana de textura i de sabor que els francesos anomenen les oreilles de feuilletage, va configurar un clima de seducció, rar i sensacional. L'altre instant va ser al final, quan van arribar a casa de Pomés dues dames, dues dives, dues criatures que el fotògraf tantes vegades va transformar en poètiques estampes de la iconografia del retrat: Teresa Gimpera i María José Roig Gironella. Llavors es va produir un cop ressaltable: elles, les models, van ser les que es van posar a retratar el fotògraf (clic, clic, amb la màquina) i es va dibuixar en aquell saló el subversiu paisatge de Leopoldo Pomés posant. ¡Ahh! Si en lloc d'estar a la ciutat, al barri de Gràcia, haguessin estat passejant per la platja, no descarto que Pomés hagués demanat un cavall -i una copeta de Terry- per posar-se a cavalcar com cavalcava Margit Kocsis, a pèl, per les dunes de Doñana.
