Clarobscurs de S. Gordillo
Hi segueix sobrant la caixa -com a recurs escenogràfic és tan aparatosa com inútil-, però la incursió de Juanra Bonet a Marinaleda (En la caja, Cuatro), i concretament la seva conversa amb el famosíssim alcalde Juan Manuel Sánchez Gordillo ha estat d'una notable contundència lúcida. En els anys que fa que intento analitzar la televisió -al maig se'n van complir 21-, totes les vegades que he vist que la tele s'ha acostat a Marinaleda i a Sánchez Gordillo ha estat en clau d'admiració, o en clau d'enderrocar-lo. O sigui, aproximacions amb postura preconcebuda. Juanra Bonet s'hi ha acostat sense prejudicis. Ha mirat, ha analitzat, ha preguntat, ha escoltat i ha arribat a conclusions pròpies sobre aquest extraordinari municipi. La meditació, i les conclusions, de Bonet sobre la realitat que ha vist són interessants. Es resumeixen en dues. Una: Marinaleda és Sánchez Gordillo; és una apassionant fusió de personalitat i municipi; amb tocs d'agropecuari star system i també d'heroic avenç social indiscutible. I dues: l'autogestió es manté gràcies a les subvencions; i aquest és el punt més discutible del moviment de Sánchez Gordillo. La incursió de Bonet a Marinaleda, malgrat la caixa inútil, ha estat útil.
