Canvien gàbia i ocellets
Cada vegada que a TV-3 renoven el plató dels Telenotícies es produeix un enorme enrenou, una gran excitació, al nostre corralet. Que si el color, que si la tasseta de cafè al costat del rellotge és oportuna, que per què no els han posat cadires, que si el clima escenogràfic i virtualista recorda molt el d'A-3 TV... ¡Ahh! Aquestes discussions són gasoses, formalistes, inútils. En les virtuoses societats ornitològiques d'ocells cantaires, el més important, el que és fonamental, no és la gàbia, ni la postura, ni el color del canari o de la cadernera; el que és substancial és escoltar i valorar com canta l'ocellet. O sigui, to, intensitat, timbre i el que anomenem refilar, que en el món dels sons comunicatius és un art interessantíssim. Home, com que aquesta vegada, i d'una mateixa tacada, a TV-3 han canviat no només la gàbia, sinó també els ocellets, a casa hem seguit amb molta atenció aquest assumpte. El nostre canari flauta Papitu ha tingut un disgust quan ha vist que Toni Cruanyes, la nova criatura protagonista de la gàbia, obria el dimarts dient: «Contundent resposta de Mas a les declaracions de Rajoy, en què assegurava que tenia un pla per frenar la consulta», i en efecte ens va posar la resposta de Mas com a primera imatge de l'assumpte. ¡Ah! És una tramposa perversió informativa -molt comuna en l'actual TVE- prioritzar la conseqüència en comptes d'arrencar amb la causa que l'origina. En canvi el primer dia d'aquests nous Telenotícies, el dilluns, al Papitu li va agradar molt el quadro que van dibuixar, a tota pantalla, sobre la situació del grup parlamentari del PSC. Va passar quan Cruanyes va donar pas a Jordi Pons, i ens van pintar un paisatge amb les cares dels diputats socialistes. Primer van aparèixer les 20 cares perfectament fotografiades, però immediatament van anar eliminant els díscols, difuminant-los la cara, o esborrant-los de la seva casella, i de 20 que eren al principi només van quedar 10 cares reconeixibles. O sigui, el quadro va quedar finalment amb més forats que un formatge de gruyère. ¡Ahh! Aquest paisatge, ressaltant la magnitud de la tragèdia socialista, ens va agradar molt. És d'un tremendisme molt efectiu. Potencia molt bé el clima d'apocalipsi. I a més és una tècnica versàtil, que serveix per pintar altres quadros igualment terribles. Per exemple, un paisatge amb les cares dels polítics que estan imputats per la Justícia. ¡Ahh! Ànim ocellets, que el tema és suggestiu.
