Barbes per a Conchita
No va ser una entrevista fàcil. Conchita Wurst és una criatura que -a més de cantar- sap posar i exhibir gestos riallers. Però és hieràtica en matèria de conversa. S'ha d'advertir que la inevitable traducció simultània és un filtre que tampoc hi ajuda, precisament. O sigui, que Buenafuente (En el aire, La Sexta) va haver de recórrer als recursos que permet la tele. El desplegament dels seus col·laboradors, fent preguntes situats entre el públic --en particular l'humor surrealista i sorneguer de Javier Coronas-- va ajudar molt a fluïdificar el ritme de la trobada. La selecció de vídeos de Bob Pop sobre les tres Conchitas que han marcat la cançó espanyola -la Piquer, la Bautista i la Velasco-, també. I el joc de barbes virtuals que li va plantejar Buenafuente va resultar entretingut i espumós. Resumint: fent equilibrisme escènic, i esprement l'enginy, es va salvar una entrevista d'interès més aviat relatiu. En realitat, aquest exercici d'ahir a la matinada sintetitza la dificultat per la qual transcorre En el aire habitualment. Aquest programa de Buenafuente està ubicat en una franja de late nigth còmoda pel que fa a l'absència de programes competidors, però tremenda per l'èxit dels que el precedeixen en aquest mateix imperi. En aquest imperi (Atresmedia), l'espuma i el gran xou escènic, amb recursos impressionants i enormement vistosos, ja l'esprem Pablo Motos cada nit a El hormiguero. També en aquest mateix imperi, el sarcasme polític, la queixalada, la causticitat, l'executa magistralment cada nit Wyoming i el seu equip d' El intermedio. I és clar, Buenafuente arriba dues hores després i es troba que tota l'actualitat ja ha sigut lúcidament triturada pel talent dels seus companys. Repeteix moltes nits en el seu monòleg temes d'actualitat que a El intermedio ja hem vist analitzats amb punxant precisió. Assíduament assaja mossegades sobre Rajoy, doña Espe o la poliglota alcaldessa relaxing cup Botella, però són criatures que a aquestse hores ja han sigut pastura de la perspicàcia de programes anteriors. A Buenafuente li queda un terreny de joc limitat. Més limitat encara pel seu gairebé constant autisme sobre els escàndols que de Catalunya transcendeixen a tot l'Estat. El cas de la Pujol family, per exemple.
