Bancs trilers
En el retorn deJordi Évole(Salvados, La Sexta) hem vist que s'ha posat a parlar de diners i d'estalvis amb un interessant element,Pau A. Montserrat, un exbanquer que va confessar obertament:«Vaig deixar la banca, senzillament, perquè estudiar tant per acabar fent de triler no em va».¡Ah!, aquest exempleat de banca no es va mossegar la llengua. Va deixar el gremi de banquers a l'altura deL'avardeMolière.I com que estaven davant del mar, en aquella hora tan extraordinària i bonica que és la posta de sol, aÉvoleli va agafar un rampell virtuós i va exclamar:«¡Fundem un banc, el Banco Salvados! Digui'm un eslògan que soni bé per publicitar-lo a la tele». I l'exbanquer va contestar:«Posem aquest: No li farem perdre els diners». ¡Ah! Tots dos van quedar molt reconfortats. I mentre s'extasiaven mirant el bucòlic anar i venir de les onades, i el sol començava a acostar-se a l'horitzó,Jordi Évole, ja mentalment transformat en propietari del Banco Salvados, vam veure que feia lliscar la mà suaument cap a la butxaca dels pantalons deMontserrat, i sense que aquest se n'adonés li pispava, li rampinyava, li furtava, li afanava un bitllet de 50 euros. ¡Ahh! Quina paràbola més tremenda li ha sortit aÉvole. Només pensar per un instant que era banquer ¡i ja es va posar a robar immediatament!
