Atipant-se i anar tirant
És simpàtic aquest viatge que estan fentImanol Arias iJuan Echanoveper les espanyes (Un país para comérselo, TVE-1). Aconsegueixen que disfrutem veient-los atipar-se, cosa que té el seu mèrit perquè els que es posen com vaques són ells, i no nosaltres. Aquestes expedicions a la recerca de la bona vida només tenen èxit si els que les protagonitzen no van de prepotents ni de xulos, i a més si tenenfeeling amb el públic, amb l'audiència que els mira. IAriasiEchanoveen tenen, a més delplusafegit de la seva notable popularitat per ser germans a la sèrieCuéntame... No només hi ha tiberis en eltourd'aquesta parella: l'altre dia, mentre endrapaven una gloriosa truita de gambetes al Ventorrillo del Chato de Cadis, ens van il·lustrar sobre l'origen de la paraulatapa, tan habitual avui a les barres dels bars. Segons sembla, va serFerran VIIqui la va inventar, perquè veient que queia pols de les corcades bigues li va ordenar alChato, assenyalant el seu got de vi:«¡Tapa!», i pel que es veu elChatova tapar el got amb un platet que contenia menjar. Curiosament aquests dies el canal Antena Nova està emetent unstourssimilars que va realitzar l'actriuGwyneth Paltrow, juntament amb l'espanyolaClaudia Bassols, titulatsSpain on the road again, un treball televisiu que va tenir molt èxit als Estats Units. ¡Ah! SiJack Kerouacaixequés el cap, fliparia. Ell va llançar al món la seva novel·la A la carretera, una espècie detrip, de viatge contracultural, llibertari ihippyon el concepte de menjar era per alimentar l'esperit, i les úniques truites eren de marihuana, no de gambetes. Potser el pobreKerouac, a la vista delsa la carreterad'avui, tindria un disgust.
