Assedegats i sense aigua
Com que el diputat socialista per la Comunitat de Madrid, l'economistaAntonio Miguel Carmona, s'ha transformat en una criatura fixa en els debats d'El gran debate(T-5), de tant en tant amenitza les seves intervencions oferint-nos un pintoresc plus visual, un posturisme amb objectes quotidians, que pretén ser didàctic. Dissabte, per exemple, per explicar com n'estem de malament, es va fer col·locar a la taula, davant seu, una gerra plena d'aigua i tres vasos que representaven Alemanya, Itàlia i Espanya. ¡Ah!Carmona, com un fantàstic prestidigitador, anava jugant amb els vasos i l'aigua de la gerra. Semblava elMag Lariquan comença a treure conills del barret sense parar. El got alemany el va deixar vessant d'aigua. Era un got fantàstic. Complet, ple, abundant. El got italià va quedar amb només un quart d'aigua. O sigui, un got tristoi, raquític, amb tot just un culet de líquid. Però el més terrible va ser quan va agafar el got espanyol. ¡Ahh! El va aixecar, el va capgirar, i no en queia res. Estava més buit que l'aeroport deFabra. ICarmonadisfrutava amb aquesta didàctica en forma de paràbola. Home, visualment parlant l'escenografia ha estat infantiloide. De kindergarden. Però és il·lustratiu comprovar com s'esforça aquest opinador i debatidor per imprimir a les seves intervencions una mica de xou visual. La tele és imatge i xou,ergofem espectacle. Això li ha reportat, a més, una atenció superlativa per part de les càmeres:Carmonava ser aquella nit la criatura més protagonista del debat. En vista de l'èxit és possible queJordi Gonzálezn'hagi pres nota, i potser la setmana que ve impulsarà els altres debatidors perquè també facin alguna cosa. Com que Espanya seguirà assedegada, podrien simular una escena al desert del Sàhara.Pilar Rahola, per exemple, podria aparèixer en pla beduïna extenuada implorant aigua. IJordi, cavalcant sobre un camell, vestit deLawrence d'Aràbia, socorrent-la amb una cantimplora. Imatge i xou. Ànims.
